|
1. |
|
|
|
|
En els substrats més remots de l’home pedra,
dormen les despulles de les entitats més antigues,
desproveïdes, inhertes i consumades.
El temps les sedimenta.
El temps les fossilitza.
Però no hi ha metamorfosi de l’inalterable,
De l’experiència sepultada sense maduració
Silenciada, prematurament, la pena o la glòria,
Són els deutes vivents de les entranyes de l’home pedra.
Fòssils que suen,
Bateguen,
Respiren,
Esperen.
|
|
2. |
|
|
|
|
Sento un fil de veu
Que em parla d’una casa
D’una espelma encesa
Que m’espera a l’entrada
Sento el teu fil de veu
Que recorre les sales,
Una impávida claror,
N’escalfa les cambres,
La tarda dorm al balcó
El sol amb la bugada
La lluna al sofà
I tu a la guitarra.
Jo ho vaig estimar tant,
Jo ho estimo encara,
Junts vam madurar l’amor,
I ens van sortir ales…
Sento un fil de veu
Que surt d’alguna caixa,
Una música constant,
Que em parla d’una casa,
Sento el teu fil de veu,
Dins la porta tancada,
I tot de fulles seques
S’apilen a l’entrada
Que les remogui el vent
Les pugi a la teulada
per les Orenetes
que en facin niuada…
|
|
3. |
|
|
|
|
1,2 i 3 sé que em vols deixar el cor fred.
1,2 i 3 deixa’m tornar a agafar alè...
1,2 i 3 i si juguem a pica paret?
1,2 i 3 quan em giri et quedes quiet.
Hi ha un home que es passeja
amb el cap desdibuixat,
diu que busca entre les brases
un fil que s’ha trencat...
S’ha trencat quan no cedia
d’un nus petrificat,
la voluntat ja no volia
fer-li més caritat.
Caritat d’un gran calçaces
que s’anava fallant,
que pensava i que media,
el que els altres pensaran.
Pensava i es pansia,
i s’anava endeutant,
els pardals van fer maletes,
la tardor el va despullar
Què li va passar, què li ha passar?
que els ploms li van saltar,
es va quedar a les fosques,
i la por el va incendiar.
Què li va passar, què li va passar?
Les preguntes van canviar,
va emmudir a mitja cançó,
i es tornà un mirall trencat.
1,2 i 3 deixa’m tornar a agafar alè...
1,2 i 3 sé que em vols deixar el cor fred.
1,2 i 3 quan em giri et quedes quiet.
1,2 i 3 i si juguem a pica paret?
Aquell home ara corre
amb el cor fos a la mà,
per no fer una tramoia,
ha pujat dalt de la nòria.
La nòria d’una fira,
d’autòmates parlants,
i parlen d’una rifa
que potser li tocarà.
Tocarà fotre’s metzines,
i jugar tocar i parar;
l’elixir "perdonavides"
diu que potser guanyarà.
Guanyarà perdent el nord,
I el fetge col•lapsat,
I posant en quarantena,
tot el què havia estimat.
|
|
4. |
|
|
|
|
En unes manes, clivellades pel temps,
Llaures el futur, sembrant el present,
En unes manes expertes oh gat vell,
S’hi llegeixen històries colpides pel vent,
En unes mans, colrades per l’esforç
D’oracles vençuts i tornades a port,
En un es mans que recullen el fruit,
D’un jaç compartit, de l’ofrena i l’amor.
Dóna’ns la mà, la mà, i sortim a caçar,
Aquelles estrelles que ens fugaran
Que no se’ns faci tard, sortim a abraçar,
Aquelles manetes que es faran grans,
A dins les teves
Mans sense guants, mans de pedra i fang,
Mans tremoloses, s’han desfet en sorra.
Mans infinites, també s’han fet petites,
Mans d’aprenent, ara són escola.
Mans de gegant, que han partit mil pans,
Obrint el cor, i el cor a les mans.
punt de trobada, una taula parada,
Per brindar avui una altra vegada
|
|
5. |
|
|
|
|
Tinc una llàgrima
gran com un mar
sobre la galta,
fa un riu avall.
I us tinc als dos
petits timoners,
d'aquest gran veler,
fet de paper.
I si el vent
bufa ben fort,
que ens porti ben lluny
cap un nou port.
Plou però surt el sol
i una sirena ens besa el dol.
I us tinc als dos,
petits timoners,
d'aquest gran veler,
fet de paper,
ja no tinc por,
amb el vostre amor,
perquè el meu gran plor,
ja té timó.
Plou però surt el sol,
i una sirena em besa el dol.
Tinc una llàgrima,
gran com un mar,
sobre la galta,
fa un riu avall.
|
released July 29, 2013
Roigé – Veus
Oriol Gonzàlez – Guitarres
Pep Pastor – Baix elèctric
Lluís Molas – Bateria i percussió
Amb la col•laboració de Nil Samuel i Jan Canals als “Petits Timoners”
Totes les composicions de Roigé (Roger Canals Parellada).
Arranjaments i producció musical d’Oriol Gonzàlez (
www.musiquer.com)
Gravat a Sentir Estudis (
www.sentirestudis.com) per Aureli Morata i Lluís Molas durant el juny del 2013. Editat i mesclat per Oriol Gonzàlez. Masteritzat per Lluís Molas a Sentir Estudis.
Il•lustració i disseny de la Bàrbara (
www.labarbara.net)
Troba’ns a:
www.unfildeveu.cat
